Les raízs de Miyazaki .

Hayao Miyazaki naixe en 1941, el segon de quatre fils, en un Japan profundamente cicatrizado de la Segona Guerra Mundial. Su padre, Katsuji Miyazaki, dirigeu una empresa familiar que fatigava timones per l'aviòn de combat Zero Mitsubishi. Esta proximidad a la maquinaria de la guerra, combinada a la bomba de fuego nocturna de Tokyo, grabat un sentiment anti-guerra inchaçable en sua consciència. El narrar més tard que l'experiència l'ha ensenyat a desprezar їla stupiditat de la guerra . antes de poder articular complet el concept. Son padre .s admettions casuals que l'empresa familiar prospera en el engaño — providenciar partis substandards en el sobribing inspectors—instillatillé a Miyazaki una desconfiança persistente de l'autoritat e un feroz deseo de crear treball incontaminats por l'explor.

Igual formativa era la creència xintoísta que espíritus habitan rios, arbusts, roques — una vista del mundo que, posteriormente, insuflaria vida al kodama de Princessa Mononoke[] e les espíritus custodes de Espirited Away[. Sua lectura primitiva de texts marxistas e contes folklores moldava una filosofia esceptica del capitalismo desenfreinat e reverent de l'harmonia comunal. Aquesta mezcla alquímica de trauma, meravilla e interrogacion ideòlica deveniu la base d'una filosofia cinematográfica unica que rechaça di separar l'entretenir de l'investigació moral.

Nature com a força viva, no a la reversa

Per Miyazaki, la natura n'ès mai una tela passiva. És un caracter a la sua propria voluntat, rèa, poder curat. Aquesta vièu animista arriba la sua expressió plena en [ Princessa Mononoke. Là, la foresta és un organisme pulsant defendida de de deuses lopes, deidades de javalis, e l'enigmatic Deer God. El film rechaça una dicotomia simplista de bon-versus-mal-mal; la colonia de ferro-mixtura de Tatara Ba é a la vez un refugio de lepres e ex-profetas e un consumidor voraz de la terra. Miyazakiís conviència personal—que l'humanitat de reconèixer ses impulss destructors e negociar una coexistència fragile con el world natural—devenè a la columna filós fisica del narrativ

En My Neighbor Totoro, la natura ofreixa sanctuari suave. La campagna luxuriante, animada a ses proprios ritms quiets, devint un lloc onde la tristeza e l'ansiedad pot ser curat a través de meravilla. Totoro, una creatura que incarna la benevolencia de la foresta, mai transforma en un mera traça device. El existe, indistinta, e que la jungla toxica, que parece hostil, se revela a purificar el sol empoitat del planeta. Miyazaki filma el world natural amb un animator de reverència — cada lama de grama, cada rafada de vento atrat de la mano, com si argumentar que l'acte d'observacion attencionnès és en si una forma d'activismo ecologica.

La futilitat de la guerra e el pes de la consciència

Miyazakis anti-guerra posat entre ses convicions personals més obertes. Emerja no com slogan abstract, mais com una meditacion torturada sobre creatividade, culpa, e beaute. En 2003, quando les estats units invaden Iraq, Miyazaki rehusat a assister a la cerimonia Oscarsy Awards onde Spirited Away gagna la meiller Feature Animada, declarando que .didn .t vol visitar un país que bombardeava Iraq. . Aquesta renegacion no era un gestus publicitat; era la mèdia claritza moral que modela els seus pel·l·mècules.

HowlÕs Moving Castle transforma una fantasia romantica en un ull contra bombardes indiscriminats. Naves de guerra volantes e focs de chuva, traballats a la beauté terrificant, atrocités de miro-real-mund. Miyazaki slips guerre de gloria: la sorça de la obsession de la desechera e la maquinaria de propaganda del regne revelan conflit com vanity dels poderosos. In Porco Rosso[, el protagonist pilot declara, їI Ŕd preferès ser un porc que un fascista, . una línia que distille Miyazaki desprecio per autoritarismo militar en comèdia acida.

No es el personal més fusionat a la política que en El vento ressurge, el seu film màs controvertit e autobiographic. Jiro Horikoshi, el designer de l'aviòn Zero, soneu de crear exquises máquinas volantes, sóment per veure-los usats com motores de destruccion. Miyazaki, que soneu aviòs e va ser ressuscitat sobre el profits de l'industria de la guerra, traça l'arc d'un creador que no pot — o no— reconciliar el seu amor de la beauté amb les conseqüències morales de son operò. El film Tranquill tradegia repousa la condenació fàcil. In cambio, solicita una question que hante Miyazaki ent la filosofia entera: es una creació innocenta, e què significa vivir una vida creativa en un world violent?

La femàlia com un act radical de la résistance

Les crics occidentals comentan a miyazakis . Les protagonistes femelles, . mais la veritat és profunda. Les heroïnes — Nausicaä, San, Chihiro, Kiki, Sheeta, Sophie — no són simples filles prontes a l'action. Porten la crencia del cineasta que la transformació e la claritat moral empieç no con la força bruta, mais con l'empatia, la endurance, e la disposición a desafiar rols restrictifs. Miyazaki . feminismo emerge organicament de ses observacions de mulheres de postguerra Japan y de sa mamèra Inteligencia e maladie. El ha dit que crea històries sobre les filles perquè el volent mostrar-les que podem ser heroes sin imitar arquetipes masculins.

En Spirited Away, Chihiro entra en el món de l'espíritus com un punt lacrimò, emerge com una persona joven determinada que negocia la pace entre spirits guerrer, sort una sorça tiranica, e salva a ses parentes. Crucialement, ella no empèra una arma. Ses poderes consiste en recordar noms, mostrando bondade a un misterioso . No-Face, , e realizar labors con dignidad. La bañera, un microcosmos de excesso capitalista, no es venguda, mas navegada—un testament a Miyazakiàs creu que la sobrevivència e decença son possibles dentro de sistemas imperfects si on se aferra a compassió. Similarment, San in Princes Mononoke[, levante de de de deuses de loup, incarna una furia selvagem, non apologistica que nunca éraudadadadadadadadadada

Obre, artèria, et l'ética de l'atencion

Una creència que surèixe en quasi tota la película de Miyazaki és la disciplina redemptiva del treball. No és la màchina de la drugheria corporativa, mais un practièr consciente, encarnada—cuire, pulir, volar, construir, remember un pot—que reconnecta l'individu amb el world material. In Kikiòs Delivery Service, la jóve crisis de confidència es curada no por una epifania dramatica, mais servindo clients, coçant un pastel, e executant ses debers de entrega con la cura renovada. Ursula, el pintor, le dis que cada uno ha de trobar la nostra propia inspiració... a veu no és fàcil, mais és que els sobres vivir.

Aquesta filosofía se estende a Miyazakis la cultura de studio. A Studio Ghibli, el famosi l'oficina l'ha limpiat diurnàment e insistiu que les animadores joves faen la memèdia. Ell ve l'acte de desencarnar frames d'animacion — a la madana, a la latigancia e a la carta — como una forma de cultivacion moral. La laboració laboriosa, frame per frame exige paciència, humilitat, e una atenció intim al món que contorna les shorts digitals. En una era de eficiència algoritmètica, Miyazaki es un protest quint. Tal com detallada en documentar , el mund és l'inconvenient, per Miyazaki, el costo de la veritatència.

Ambiguitèm com a un imperativ moral

Miyazaki les pel·l·l·l·l·l·l·l·l·········································································································································································································································

Esta complexitat moral no és relativism moral. É una postura filosófic que exige que els espectadors sitències amb disconfort e reconeixen la sua proprietèra de l'errore. Quando Ashitaka di: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Spiritualitès sin dogma

Miyazaki resiste a n'importe qualsevol religiositèria institucional. Ses pel·l·l·l·les descriven deus, spirits, rituaux amb una factuès-de-factes que demure de la predicacion. Les dies de la casa de bains, les spirits de la floresta, la divinitat oceanètica en Ponyo[—estes esseres no son objets de adoracion, ciòr vecins en un cosmos compartido. MiyazakiÈs spiritualitat personal apareixe més similar a una reverència quiet per el mistèrio. El descrive souvent el seu proces creativ com їnot saper ї a donde va una història, confiant en imáges per emergir del subconscient. Esta abertura a l'ignot és en si una postura espiritual: l'art como un vas, no un mestre.

En Ponyo, un peix dorado devint una femàra humana per un amor infantil, e el món quasi se afoga en un dlug antic. Ninguna figura d'autoritat condena o bendiu la transformacion; el poder de marès és simplemente allà, immensa e indistinta, totaviable via la connexió pura de cor. Per Miyazaki, la trascenència no es obtinuada per escapar del món, se n'està perpetuat per s'immerger més plen en ses particularidades miraculosas. Ell notava una vez que els enfants devenen permets de experimentar la llure paura de l'ignot, car que el temor agudja la apreciació de la vida.

La Filosofia de la cinematografia com a via de la vida

Totes estas creus personalis s'unit en una filosofia cinematografica que és menos sobre la técnica que sobre una forma de ser. Miyazaki no storyboard un script completat et animat; el comença a desenhar antes de que la narració és fixada, permitint que les caracteres ròpren rò e dictar la direcció. Aquesta metoda, risporiada e laboriosa, reflecte una confiança en el desplegment organic de la vida en si—un parallel direct al crecimiento natural que estima. It encarna també el rejeicion de l'animacion de la línia de montaj e la logica corporativa que exige desenès previsibilitables.

La seva aproximacion al espectador es igual a principi. Ell fa noblement diu que ell nunca crea pel·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·································································································································································································

Miyazaki Les anuncis de retiracions s'han tornat a ser una broma, però el repetit retor al desencarn—recentment amb El boy e l'herona—prova que la sua filosofia és inseparable de la sua persona. No pode abansar de crear, car l'acte d'animar és sel su mode principal de reflexion moral. L'estudiu, per ell, no és un lugar de travail, mais un ermitage, e el seu crapiu un utensil per posar la única pregunta que importa: com se va vivir en un mund que al contempo es bel e rotut?